Tothom vol ser jove, quan en
realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en què ja hem après a tenir
la mica de seny indispensable per no molestar els altres; l’edat en què es fan
les millors xerrades, i al capdavall una bona xerrada és el millor plaer de la
vida. Recordo molt les que vam fer.
(Carta de Joan Sales a Mercè
Rodoreda del 28 novembre 1965)
Tothom
vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en
què ja hem acumulat un munt d’experiències.
Any rere any he après que el temps
mai es perd ans se’n gaudeix; que la feina feta amb calma és més plaent. He
après que l’hivern, per llarg i gèlid que sembli, acaba sent derrotat per la
primavera; que els records són com un licor que escalfa per dins. He après a
ser més condescendent amb els altres i amb mi mateixa; a descobrir infinitat de
matisos que abans no veia.
Però, a vegades, quan miro enrere, aquesta mena de
saviesa no impedeix que em senti com un dinosaure desconcertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada