Sota l'ombra de "Viatges i flors" de Mercè Rodoreda, us presento la meva flor inventada:
Necessita un espai obert,
tant li val un prat o un sorral de platja com una plaça de poble o un jardí de
ciutat. Només es desclou les nits de lluna plena. Ha tingut temps per
fabricar-se una corol.la blanca, atapeïda, de pètals durs i còncaus, per
reflectir millor la llum del pleniluni. No fa olor, no li cal, perquè les
abelles ja fa estona que dormen quan ella surt de la terra. Les nits ennuvolades cerca en va sa estimada, estira i bat els pètals com si cada pètal fos una ala. Llavors, l’òliba i el duc li fan costat i l’home llop
li llança un bes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada