L’edat de l’experiència

Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en què ja hem après a tenir la mica de seny indispensable per no molestar els altres; l’edat en què es fan les millors xerrades, i al capdavall una bona xerrada és el millor plaer de la vida. Recordo molt les que vam fer.

(Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda del 28 novembre 1965)

Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en què ja hem acumulat un munt d’experiències.

Any rere any he après que el temps mai es perd ans se’n gaudeix; que la feina feta amb calma és més plaent. He après que l’hivern, per llarg i gèlid que sembli, acaba sent derrotat per la primavera; que els records són com un licor que escalfa per dins. He après a ser més condescendent amb els altres i amb mi mateixa; a descobrir infinitat de matisos que abans no veia.

Però, a vegades, quan miro enrere, aquesta mena de saviesa no impedeix que em senti com un dinosaure desconcertat.

FLOR DE LLUNA

Sota l'ombra de "Viatges i flors" de Mercè Rodoreda, us presento la meva flor inventada:

Necessita un espai obert, tant li val un prat o un sorral de platja com una plaça de poble o un jardí de ciutat. Només es desclou les nits de lluna plena. Ha tingut temps per fabricar-se una corol.la blanca, atapeïda, de pètals durs i còncaus, per reflectir millor la llum del pleniluni. No fa olor, no li cal, perquè les abelles ja fa estona que dormen quan ella surt de la terra. Les nits ennuvolades cerca en va sa estimada, estira i bat els pètals com si cada pètal fos una ala. Llavors, l’òliba i el duc li fan costat i l’home llop li llança un bes.

BORRISSOL D'ÀNGEL

I damunt de les veus que venien de lluny i no s’entenia què deien, es va aixecar un cant d’àngels, però un cant d’àngels enrabiats que renyaven la gent i els explicaven que estaven davant de les ànimes de tots els soldats morts a la guerra i el cant deia que miressin el mal que s’havia fet perquè tots resessin per acabar amb el mal. (Mercè Rodoreda)

L’àngel d’ales blanques,

el company de ma infantesa,

com un borralló de neu

s’ha aturat a la finestra.

(del poema Enigma d’Apel·les Mestres)               

Sóc l’angelet més tendre

del Paradís,

que començo d’aprendre

a volar llis

...

Pel fregadís amb l’aire,

durant el vol,

deixo un polsim, no gaire,

de borrissol.

(del poema Borrissol d’àngel de Joan Oliver, dedicat a Jacint Verdaguer)

N’hi ha una flor petitona

que blaveja dins del blat,

sembla de raigs sa corona

que algun àngel hi ha deixat.

(del poema Lo Cap Blau - Brins d’espígol de Jacint Verdaguer)

Lo fruit de la xicòria, lo de la flor daurada,

no el coneixeu?

L’heu vist sobre les herbes alçar-se de la prada,

com un cabdell de cànem, com un borrall de neu?

(del poema La xicòria de Jacint Verdaguer)