I damunt de les veus que
venien de lluny i no s’entenia què deien, es va aixecar un cant d’àngels, però
un cant d’àngels enrabiats que renyaven la gent i els explicaven que estaven
davant de les ànimes de tots els soldats morts a la guerra i el cant deia que
miressin el mal que s’havia fet perquè tots resessin per acabar amb el mal.
(Mercè Rodoreda)
L’àngel d’ales blanques,
el company de ma infantesa,
com un borralló de neu
s’ha aturat a la finestra.
(del poema Enigma d’Apel·les
Mestres)
Sóc l’angelet més tendre
del Paradís,
que començo d’aprendre
a volar llis
...
Pel fregadís amb l’aire,
durant el vol,
deixo un polsim, no gaire,
de borrissol.
(del poema Borrissol d’àngel
de Joan Oliver, dedicat a Jacint Verdaguer)
N’hi ha una flor petitona
que blaveja dins del blat,
sembla de raigs sa corona
que algun àngel hi ha deixat.
(del poema Lo Cap Blau - Brins
d’espígol de Jacint Verdaguer)
Lo fruit de la xicòria, lo de
la flor daurada,
no el coneixeu?
L’heu vist sobre les herbes
alçar-se de la prada,
com un cabdell de cànem, com
un borrall de neu?
(del poema La xicòria de
Jacint Verdaguer)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada