 |
| Prunus |
La
plaça del diamant és lluny de mi. Com si no fos jo qui l’hagués escrita. Molt
lluny. En aquest moment, en el punt d’acabar aquest pròleg, em preocupa el meu
jardí. Ja hi floreixen els prunus, rosa pàl·lid, i el petit arbre de Júpiter,
rosa coral. S’aixeca la tramuntana i me’ls castigarà. Vaig a veure què passa
amb el vent i les flors. (Pròleg de Mercè Rodoreda per a la 26a edició de La plaça
del Diamant, 1982)
 |
| Arbre de Júpiter |
Vaig
haver d'estudiar anglès seriosament quan ja cinquantejava. Tan
fàcil que m’havia semblat al principi i a mesura que avançaven els cursos cada
cop es complicava més. Les excepcions sovintejaven més que les normes, les
llistes de phrasal verbs eren interminables, per no parlar del listening. Com
em costava entendre els cassettes! Quan vaig aconseguir passar l’examen del
First Certificate vaig respirar alleujada. Aquells esforços són lluny de mi. Amb
els anys he guanyat temps i
tranquil·litat. Ara em preocupa que s’apropa dimarts i encara no he enllestit
la pregunta estrella de la lliçó sis. Vaig a posar-m’hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada