INCOMODITATS

Jo no tenia ganes d’anar a ballar, ni tenia ganes de sortir....

La cinta de goma dels enagos, que havia patit molt per passar-la amb una agulla de ganxo que no volia passar, cordada amb un botonet i una nanseta de fil, m’estrenyia. Ja devia tenir un senyal vermell a la cintura. De tant en tant respirava fort, per eixamplar la cinta, però així que el vent m’havia sortit per la boca la cinta tornava a fer-me el martiri. ...La meva mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu pare casat amb una altra. El meu pare casat amb una altra i jo sense la meva mare que només vivia per tenir-me atencions. (Mercè Rodoreda. La plaça del Diamant)

Havia estrenat sostenidor. Tan còmode que m’havia semblat al provador de la botiga i durant la cerimònia ja m’oprimia. Al Restaurant, em van asseure a la taula dels amics de la núvia. Davant meu, la Rosa i el seu marit, el Quim. El mateix que havia vist dies enrere pel carrer petonejant una desconeguda. El Quim, com sempre, parlava de feina. Tot el contorn del sostenidor se’m clavava. I la Rosa deia que el Quim plegava massa tard de la feina, pobret. I ell cofoi. I ella embadalida. I els gafets, més enfonsats. I el Quim fanfarronejant. I els gafets incrustats a la meva esquena.