ENLLAÇOS DE BLOGS ANTERIORS

Enllaços

Camí de sirga:
cds-horacicampells.blogspot.com.es

Memòria de la transició:
cjt-memoriadelatransicio.blogspot.com.es

Contes i narracions:
cjt-narracions.blogspot.com.es

El món de Maria Àngels Anglada:
cjt-escoladona-mmaa.blogspot.com.es

El barri de Gràcia:
cjms-edonablogs12-13.blogspot.com.es

Art als carrers de Barcelona:
cjms1942.blogspot.com.es

FINAL DE CURS

 

Xopes de blau arribaran de lluny

un vespre càlid, orenetes.

M. Torres

La Dolors ens pregunta per quina raó recomanaríem que es llegís el llibre “Cartes a Mahalta” i els poemes de Màrius Torres.

Recomanaria el llibre per el privilegi d’entrar en la intimitat de dues persones extraordinàries i seguir l’evolució de la seva amistat al llarg de sis anys.

El recomanaria per gaudir d’unes proses bellíssimes, precisa i lírica la del Màrius, àgil i lluminosa la de la Mercè, i per compartir el devessall de sentiments, de sensacions, d’imatges i de records que expressen.

El recomanaria també per tenir la possibilitat d’assistir a la gènesi de poemes colpidors abans que prenguessin la seva forma definitiva.

A més del llibre i dels poemes de Màrius Torres, recomanaria també el curs que avui s’acaba perquè m’ha ensenyat a endinsar-me en el sentit profund de poemes sobre els quals havia relliscat enlluernada només per la bellesa de les paraules.

“M’agradaria ser un poeta que es pogués llegir amb gust al segle vinent”

“Oh, pare de la nit, del món i del silenci

jo vull la pau – però no vull l’oblit”

Els dos desitjos de Màrius Torres s’han acomplert. 

AIXÒ ÉS LA JOIA

Això és la joia
I Això és la joia - ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort - tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.
II
Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.
Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas d'un vagabund.
Déu meu, ja estic a punt.
Ja vençut, però encara sota el meu estendard
-més tard, potser seria massa tard.

Màrius Torres (1940)

Vestíbul de l'edifici del carrer Aragó, 420

RETRAT AMB FLORS

La primera vegada que la vaig veure, de lluny, em va fer l’efecte d’un gira-sol, esvelta i lluminosa, amb la particularitat que era la gent qui girava entorn d’ella.

La primera vegada que hi vaig parlar, n’hauria dit una rosa groga, encara tancada, que deixava intuir una gran bellesa a l’interior.

La primera vegada que hi vaig compartir una bona xerrada, no en vaig tenir prou amb una flor per definir-la, em va semblar un pom de francesilles de tots colors, tota espontaneïtat i gràcia.

Ara que la conec millor, la veig com un ram de primavera, plena de matisos, que encomana vitalitat i alegria amb un somriure, amb un petit gest, amb una mirada.

MERAVELLES TAN BREUS

ELS NÚVOLS

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquets matins,

passen sense l’angúnia de cap ànima a dins.

Matins de març, on sembla que la vida comenci

i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l’esperança del primer dia del món!

Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,

l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó

del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l’aigua captiva

dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus

fan i desfan per sempre meravelles tan breus...

Màrius Torres

A Barcelona, tot caminant, has de mirar enlaire per descobrir detalls de façanes, baranes de balcons o coronaments d’edificis que t’havien passat per alt o senzillament per seguir els núvols que s’empaiten entre els edificis els dies de vent. 

Quan arriba el mes d’abril, al gaudi s’afegeixen les pinzellades de blau, de morat, de vermell, de rosa, de groc o de blanc que ens regalen els arbres florits. És un espectacle programat per la natura per a unes poques setmanes.

A vegades però camines capcot, tot resseguint els panots de les voreres que  formen estranyes composicions.

 

I algun dia afortunat et topes amb la sorpresa d'unes delicades catifes esteses sobre les voreres: grogues al carrer de la Sèquia, blaves al carrer Astúries o al Pla de Salmerón. Meravelles tan breus fetes de flors d'arbres marcides i de taques de sol daurades.