Xopes
de blau arribaran de lluny
un
vespre càlid, orenetes.
M.
Torres
La
Dolors ens pregunta per quina raó recomanaríem que es llegís el llibre “Cartes
a Mahalta” i els poemes de Màrius Torres.
Recomanaria
el llibre per el privilegi d’entrar en la intimitat de dues persones extraordinàries
i seguir l’evolució de la seva amistat al llarg de sis anys.
El
recomanaria per gaudir d’unes proses bellíssimes, precisa i lírica la del
Màrius, àgil i lluminosa la de la Mercè, i per compartir el devessall de
sentiments, de sensacions, d’imatges i de records que expressen.
El
recomanaria també per tenir la possibilitat d’assistir a la gènesi de poemes colpidors
abans que prenguessin la seva forma definitiva.
A
més del llibre i dels poemes de Màrius Torres, recomanaria també el curs que
avui s’acaba perquè m’ha ensenyat a endinsar-me en el sentit profund de poemes
sobre els quals havia relliscat enlluernada només per la bellesa de les
paraules.
“M’agradaria
ser un poeta que es pogués llegir amb gust al segle vinent”
“Oh, pare de la nit, del món i del silenci
jo
vull la pau – però no vull l’oblit”
Els
dos desitjos de Màrius Torres s’han acomplert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada