AIXÒ ÉS LA JOIA

Això és la joia
I Això és la joia - ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort - tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.
II
Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.
Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas d'un vagabund.
Déu meu, ja estic a punt.
Ja vençut, però encara sota el meu estendard
-més tard, potser seria massa tard.

Màrius Torres (1940)

Vestíbul de l'edifici del carrer Aragó, 420

RETRAT AMB FLORS

La primera vegada que la vaig veure, de lluny, em va fer l’efecte d’un gira-sol, esvelta i lluminosa, amb la particularitat que era la gent qui girava entorn d’ella.

La primera vegada que hi vaig parlar, n’hauria dit una rosa groga, encara tancada, que deixava intuir una gran bellesa a l’interior.

La primera vegada que hi vaig compartir una bona xerrada, no en vaig tenir prou amb una flor per definir-la, em va semblar un pom de francesilles de tots colors, tota espontaneïtat i gràcia.

Ara que la conec millor, la veig com un ram de primavera, plena de matisos, que encomana vitalitat i alegria amb un somriure, amb un petit gest, amb una mirada.