No t'enyoro gaire perquè penso molt en tu

Carta de Màrius Torres a Mercè Figueres
Diumenge 7 març 1937
(...)
No t’enyoro gaire perquè penso molt en tu. Faig una bondat com per commoure el mateix Dr. Agelet.

Ben teu,

Màrius

Volíem llogar un apartament a la Costa Brava. N’havíem vist uns quants però a tots hi trobàvem defectes. Eren humits, enxubats o sorollosos. Quan l’agent immobiliari ens va obrir la porta de l’últim de la llista, va ser com un enamorament. De la porta estant es veia tota la badia de Sant Feliu de Guíxols, des del port fins a Sant Elm. Estava en un carrer costerut i era petit, d’un sol ambient, amb quatre mobles però ens el vam quedar entusiasmats. Semblava que visquéssim en un vaixell perquè des de qualsevol angle veiem el mar i el cel. Estiu del 2012, vas ser ben especial! No t’enyoro gaire perquè penso molt amb tu.

CARTA MAI ENVIADA

Carta de Joan Sales a Mercè Figueres
Madrid, dimecres 17 de febrer de 1937

(...)

Al cap de tres setmanes de no rebre ni una ratlla de Catalunya ni saber-ne altres notícies que les que em dugué un cunyat meu, avui rebo per fi dues cartes i una postal de la meva dona i dues cartes incloses dins les seves. Sóc al nostre dormitori, la dels “compañeros técnicos”, i faig servir de taula el llit ja que de taula no en tenim; sobre el cobrellit hi ha les quatre cartes i la postal esteses i em sento l’home més feliç del món.

(...)



Carta mai enviada

Estimat fill,

des que vius tan lluny, cada trucada teva és una festa. Comparteixo els vostres encerts i problemes i cada anècdota, cada detall són importants. Però sovint us trobo a faltar. I a vegades sento, al matí, l’inici d’un cert desassossec. Llavors em preparo l'esmorzar i paro taula amb tot d’objectes especials: la tassa i la tetera que em vas regalar un dia de Reis, el plat virolat que em va cridar l'atenció quan ens vam refugiar de la pluja en aquella botiga la primera vegada que us vaig venir a veure... També em poso les arracades que, encara nen, em vas comprar amb els teus primers estalvis i em sento la dona més feliç del món. 

Haikus amb material del poema Febrer de Màrius Torres

Escorça dura
de l'ametller les branques.
Flors la puntegen.

Força invisible
sota la terra nua.
Rebrot de vida.

TRES AMIGUES

Flors de mimosa

petites taques grogues

tan fugisseres.

Tres amigues

La primera és caliu. Com les llars ben cintrades,

és humana per llei, i espurnejant per joc;

alegre, hospitalària, bon company com el foc,

dóna sempre escalfor, i crema de vegades.

La segona és perfum. Com un matí d’abril,

sols per l’olor que en fa sabem les flors que amaga;

té la suavitat del bàlsam per la llaga,

el seu contacte és fresc com un llençol de fil.

I la tercera és resplendor; segons va l’aire,

a vegades és clar de lluna, i altres llamp;

sap escurçar els camins, i omplir d’ocells el camp,

i quan ve, sentim sempre que ens arriba d’enlaire.

Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat,

Viure en la triple gràcia de la seva amistat.

Màrius Torres

                                              *   *   *

Tres amigues

La primera és guspira. Animosa, reparteix optimisme. Riallera, encomana alegria. Positiva, esborra entrebancs i nua complicitats.

La segona és música. El seu tempo és pausat, més andante que vivace. No li calen paraules per demostrar el seu afecte, la seva presència dóna confiança.

I la tercera és alenada d’aire, gairebé sempre marinada i rarament llevant. S’emporta cabòries i torna serenor. Les llavors que escampa no cauen mai en terra erma.

Companyes d’infantesa, col·legues d’estudi o de treball, trobades per atzar, em sento acomboiada per la vostra amistat.