dimarts, 27 de febrer del 2018

No t'enyoro gaire perquè penso molt en tu





Carta de Màrius Torres a Mercè Figueres
Diumenge 7 març 1937
(...)
No t’enyoro gaire perquè penso molt en tu. Faig una bondat com per commoure el mateix Dr. Agelet.

Ben teu,

Màrius




Volíem llogar un apartament a la Costa Brava. N’havíem vist uns quants però a tots hi trobàvem defectes. Eren humits, enxubats o sorollosos. Quan l’agent immobiliari ens va obrir la porta de l’últim de la llista, va ser com un enamorament. De la porta estant es veia tota la badia de Sant Feliu de Guíxols, des del port fins a Sant Elm. Estava en un carrer costerut i era petit, d’un sol ambient, amb quatre mobles però ens el vam quedar entusiasmats. Semblava que visquéssim en un vaixell perquè des de qualsevol angle veiem el mar i el cel. Estiu del 2012, vas ser ben especial! No t’enyoro gaire perquè penso molt amb tu.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada