Carta
de Màrius Torres a Mercè Figueres
21
juliol 37 - Matí
(...)
Quan
vaig trobar aquells versos –en "Los escándalos de Crome", justament, una
deliciosa crònica anglesa que està a la teva disposició- vaig pensar: té, vet
ací uns versos que han d’agradar a la Mercè. Els vaig copiar, i va resultar
que, en acabat, me’ls sabia de memòria. Els he dit moltes vegades a la lluna,
aquestes nits. Tot dient-los-hi, he trobat que els calia una música, que era
forçós que la tinguessin.
(...)
Des
de molt jove m’ha agradat escoltar la cançó
“Les feuilles mortes”. Els versos musicats de Prévert em produïen un sentiment d’exaltació per la
bellesa de les imatges i de pena per la separació dels amants.
"Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
les souvenirs et les regrets aussi
et le vent du nord les emporte
dans la nuit froide de l'oubli"...
Me
la sé de memòria, estimada lluna. I quan l’escolto ara, ara que tinc un cabàs
ben ple de records i d’enyorances, sento que em traspassa el cor. “En aquell temps, la
vida era més bella i el sol més abrusador que avui”. Ai las!
Al
meu balcó no hi ha lloc per a cap arbre, només per a un grapat de testos. No hi
puc recollir fulles mortes però puc tenir cura d’un bé de Déu de plantes: les
rego i les netejo de pugó i els trec
cada dia les fulles i les flors pansides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada