Carta
de Mercè Figueres a Màrius Torres
28
d’octubre del 37
Es
pot passar? Bona nit Dr. Torres; fa molts de dies que no he vingut a veure’l i
avui he pensat: té, fa tant malt temps, és tan ensopidor estar-se sol, potser
que anessis a veure en Màrius i us faríeu companyia mútuament. Si m’ho permet,
prendré seient. No es molesti: s’està millor als peus del llit, i més calent,
sobretot. Ja procuraré no aixafar-li el peu...
(...)
Toc,
toc. Es pot passar? Bona nit Sra. Sansa. Aquest vespre m’hagués agradat dir-li
com he gaudit de la seva actuació en l’homenatge que l’Institut del Teatre ha
dedicat a Maria Aurèlia Capmany. En acabat, he volgut atansar-me a vostè però
estava envoltada d’amics i no m’hi he atrevit. Ara que hi penso, deu estar a
punt de sopar però li asseguro que no l’entretindré gaire. Només li vull dir
que l’admiro, com a actriu i com a dona. Al teatre, em va entusiasmar en el
monòleg de Claudio Magris “Vostè ja ho entendrà”, una hora palplantada a l’escenari,
sense moure ni una cella, mentre ens feia penetrar el text fins al moll de l’os.
L’he vist també defensar la llibertat del nostre país i clamar contra el
masclisme que assassina dones. Gràcies pel seu compromís. No la torbo més. Bona
nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada