dijous, 19 d’octubre del 2017

UN TROÇ DE CEL EN UN TOLL








“Els tolls, on s’hi reflecteix el blau del cel i els ocells s’hi banyaven... Contents” (La Plaça del Diamant. Mercè Rodoreda)





Avui ens han informat oficialment de la fusió de la nostra Empresa amb una Societat més ben posicionada en el sector. El temps verbal que dominava el discurs era el condicional  i la paraula “incertesa” era l’eufemisme d’acomiadaments.
 
M’he assegut en un banc, de cara a Montjuïc, que es confonia amb la grisor del cel i la negror dels núvols. Capcota, revivia mentalment l’escena.


De sobte, un focus s´ha encès davant meu i he aixecat la vista intrigada. Entre els núvols s’havia obert una gran escletxa de llum que la posta de sol ha omplert amb rajos vermells, grocs, taronges, morats, blaus i  daurats.  Un espectacle meravellós.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada