NO EM PUC SENTIR FORASTER

Carta de Joan Sales a Mercè Figueres

Estimada Mercè,

Si t’agrada l’espígol t’haurien d’agradar els erms, que és on creix com en el seu reialme. Aragó és ple d’espígol i per això no m’hi puc sentir foraster: fa la mateixa olor que Vallclara.

(...)

Benvolguda B.,

Si t’agraden les oliveres, has de venir a Ostuni, l’anomenada “ciutat blanca” de La Puglia. Construïda sobre un penya-segat, cada casa és un mirador i cada carrer és una lliçó d’història. 

De la muralla estant  la vista es perd sobre una immensa vall d’oliveres centenàries, de soques retorçades, un mar verd que es torna argentat quan el vent juga amb les fulles. Les oliveres gairebé arriben fins a la vora del Mar Adriàtic, de color blau intens, separades només per la carretera i la franja grogosa de la sorra. 

A l’espadat hi creix una abundor de plantes aromàtiques i a la terra àrida també troben lloc les vinyes i els ametllers. Creu-me, a Ostuni no m’hi sento forastera: fa una olor que em recorda Siurana.

ES POT PASSAR?

Carta de Mercè Figueres a Màrius Torres

28 d’octubre del 37

Es pot passar? Bona nit Dr. Torres; fa molts de dies que no he vingut a veure’l i avui he pensat: té, fa tant malt temps, és tan ensopidor estar-se sol, potser que anessis a veure en Màrius i us faríeu companyia mútuament. Si m’ho permet, prendré seient. No es molesti: s’està millor als peus del llit, i més calent, sobretot. Ja procuraré no aixafar-li el peu...

(...)

Toc, toc. Es pot passar? Bona nit Sra. Sansa. Aquest vespre m’hagués agradat dir-li com he gaudit de la seva actuació en l’homenatge que l’Institut del Teatre ha dedicat a Maria Aurèlia Capmany. En acabat, he volgut atansar-me a vostè però estava envoltada d’amics i no m’hi he atrevit. Ara que hi penso, deu estar a punt de sopar però li asseguro que no l’entretindré gaire. Només li vull dir que l’admiro, com a actriu i com a dona. Al teatre, em va entusiasmar en el monòleg de Claudio Magris “Vostè ja ho entendrà”, una hora palplantada a l’escenari, sense moure ni una cella, mentre ens feia penetrar el text fins al moll de l’os. L’he vist també defensar la llibertat del nostre país i clamar contra el masclisme que assassina dones. Gràcies pel seu compromís. No la torbo més. Bona nit. 

REGAL ENCERTAT

Carta de Màrius Torres a Mercè Figueres

27 setembre 1937

Estimada Mercè:

T’he de repetir les gràcies pels nous peücs. Ets massa bona persona i no em convé que em tractin així perquè em malaveso. Aquests  nous peücs encara m’agraden més que els altres; no pots imaginar-te fins a quin punt el gris és el meu color. Ara que no em puc permetre de tenir manies, m’he resignat, però abans no hauria volgut mai anar vestit de cap altre color. Passejar per Lleida una tarda de boira, amb un abric gris, un barret gris, uns guants grisos, una corbata grisa, vet ací una cosa que s’assemblava a la benaventurança. Quan em posi els teus peücs, evocaré aquell temps.

(...)

Estimat fill,

No pots imaginar-te la sorpresa que he tingut quan he obert el sobre gruixut que m’has enviat i, dins de la bosseta de vellut, ha aparegut aquest graciós collaret en forma de fòssil de dinosaure! 

Gràcies, gràcies, gràcies! No saps fins a quin punt m’ha agradat! Sembla un gigantosaurus, oi? I a més és groc.

  

Com se t’ha acudit regalar-me’l? Bé, ben mirat no és estrany que el relacionessis amb mi quan el vas veure a l’aparador de la botiga. Coneixes els meus gustos.

Quan eres petit sempre tenies un dinosaure a prop: als contes, als quaderns per pintar, entre els peluixos i fins i tot a la caixa de galetes per sucar a la llet. M’han vingut al cap un munt d’imatges.

Cada cop que, cofoia, em posi el collaret evocaré aquells temps i et sentiré molt a prop, tot sorgint de la boira de Londres.

Mil gràcies i mil petons.

Galetes "Dinosaurus"