ELS
NÚVOLS
Blanc
sobre blau, els núvols, pel cel d’aquets matins,
passen
sense l’angúnia de cap ànima a dins.
Matins
de març, on sembla que la vida comenci
i
nosaltres tornem, verges en el silenci,
a
l’esperança del primer dia del món!
Els
núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis
de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire
els dóna una forma gairebé per sorpresa,
un
límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del
flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la
seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels
rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,
penso,
en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan
i desfan per sempre meravelles tan breus...
Màrius
Torres
A
Barcelona, tot caminant, has de mirar enlaire per descobrir detalls de façanes,
baranes de balcons o coronaments d’edificis que t’havien passat per alt o
senzillament per seguir els núvols que s’empaiten entre els edificis els dies
de vent.
Quan arriba el mes d’abril, al gaudi s’afegeixen les pinzellades de
blau, de morat, de vermell, de rosa, de groc o de blanc que ens regalen els arbres
florits. És un espectacle programat per la natura per a unes poques setmanes.
A
vegades però camines capcot, tot resseguint els panots de les voreres que formen estranyes composicions.
I algun dia afortunat et topes amb la
sorpresa d'unes delicades catifes esteses sobre les voreres: grogues al carrer de la
Sèquia, blaves al carrer Astúries o al Pla de Salmerón. Meravelles tan breus
fetes de flors d'arbres marcides i de taques de sol daurades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada