Carta
de Màrius Torres a Mercè Figueres
27
setembre 1937
Estimada
Mercè:
T’he
de repetir les gràcies pels nous peücs. Ets massa bona persona i no em convé
que em tractin així perquè em malaveso. Aquests nous peücs encara m’agraden més que els
altres; no pots imaginar-te fins a quin punt el gris és el meu color. Ara que
no em puc permetre de tenir manies, m’he resignat, però abans no hauria volgut
mai anar vestit de cap altre color. Passejar per Lleida una tarda de boira, amb
un abric gris, un barret gris, uns guants grisos, una corbata grisa, vet ací
una cosa que s’assemblava a la benaventurança. Quan em posi els teus peücs,
evocaré aquell temps.
(...)
Estimat
fill,
No
pots imaginar-te la sorpresa que he tingut quan he obert el sobre gruixut que m’has
enviat i, dins de la bosseta de vellut, ha aparegut aquest graciós collaret en
forma de fòssil de dinosaure!
Gràcies,
gràcies, gràcies! No saps fins a quin punt m’ha agradat! Sembla un
gigantosaurus, oi? I a més és groc.
Com
se t’ha acudit regalar-me’l? Bé, ben mirat no és estrany que el relacionessis
amb mi quan el vas veure a l’aparador de la botiga. Coneixes els meus gustos.
Quan
eres petit sempre tenies un dinosaure a prop: als contes, als quaderns per
pintar, entre els peluixos i fins i tot a la caixa de galetes per sucar a la
llet. M’han vingut al cap un munt d’imatges.
Cada cop que, cofoia, em posi el collaret
evocaré aquells temps i et sentiré molt a prop, tot sorgint de la boira de Londres.
Mil gràcies i mil petons.
 |
| Galetes "Dinosaurus" |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada