ES POT PASSAR?

Carta de Mercè Figueres a Màrius Torres

28 d’octubre del 37

Es pot passar? Bona nit Dr. Torres; fa molts de dies que no he vingut a veure’l i avui he pensat: té, fa tant malt temps, és tan ensopidor estar-se sol, potser que anessis a veure en Màrius i us faríeu companyia mútuament. Si m’ho permet, prendré seient. No es molesti: s’està millor als peus del llit, i més calent, sobretot. Ja procuraré no aixafar-li el peu...

(...)

Toc, toc. Es pot passar? Bona nit Sra. Sansa. Aquest vespre m’hagués agradat dir-li com he gaudit de la seva actuació en l’homenatge que l’Institut del Teatre ha dedicat a Maria Aurèlia Capmany. En acabat, he volgut atansar-me a vostè però estava envoltada d’amics i no m’hi he atrevit. Ara que hi penso, deu estar a punt de sopar però li asseguro que no l’entretindré gaire. Només li vull dir que l’admiro, com a actriu i com a dona. Al teatre, em va entusiasmar en el monòleg de Claudio Magris “Vostè ja ho entendrà”, una hora palplantada a l’escenari, sense moure ni una cella, mentre ens feia penetrar el text fins al moll de l’os. L’he vist també defensar la llibertat del nostre país i clamar contra el masclisme que assassina dones. Gràcies pel seu compromís. No la torbo més. Bona nit. 

REGAL ENCERTAT

Carta de Màrius Torres a Mercè Figueres

27 setembre 1937

Estimada Mercè:

T’he de repetir les gràcies pels nous peücs. Ets massa bona persona i no em convé que em tractin així perquè em malaveso. Aquests  nous peücs encara m’agraden més que els altres; no pots imaginar-te fins a quin punt el gris és el meu color. Ara que no em puc permetre de tenir manies, m’he resignat, però abans no hauria volgut mai anar vestit de cap altre color. Passejar per Lleida una tarda de boira, amb un abric gris, un barret gris, uns guants grisos, una corbata grisa, vet ací una cosa que s’assemblava a la benaventurança. Quan em posi els teus peücs, evocaré aquell temps.

(...)

Estimat fill,

No pots imaginar-te la sorpresa que he tingut quan he obert el sobre gruixut que m’has enviat i, dins de la bosseta de vellut, ha aparegut aquest graciós collaret en forma de fòssil de dinosaure! 

Gràcies, gràcies, gràcies! No saps fins a quin punt m’ha agradat! Sembla un gigantosaurus, oi? I a més és groc.

  

Com se t’ha acudit regalar-me’l? Bé, ben mirat no és estrany que el relacionessis amb mi quan el vas veure a l’aparador de la botiga. Coneixes els meus gustos.

Quan eres petit sempre tenies un dinosaure a prop: als contes, als quaderns per pintar, entre els peluixos i fins i tot a la caixa de galetes per sucar a la llet. M’han vingut al cap un munt d’imatges.

Cada cop que, cofoia, em posi el collaret evocaré aquells temps i et sentiré molt a prop, tot sorgint de la boira de Londres.

Mil gràcies i mil petons.

Galetes "Dinosaurus"

LES FEUILLES MORTES

Carta de Màrius Torres a Mercè Figueres

21 juliol 37 - Matí

(...)

Quan vaig trobar aquells versos –en "Los escándalos de Crome", justament, una deliciosa crònica anglesa que està a la teva disposició- vaig pensar: té, vet ací uns versos que han d’agradar a la Mercè. Els vaig copiar, i va resultar que, en acabat, me’ls sabia de memòria. Els he dit moltes vegades a la lluna, aquestes nits. Tot dient-los-hi, he trobat que els calia una música, que era forçós que la tinguessin.

(...)

Des de molt jove m’ha agradat escoltar la cançó  “Les feuilles mortes”. Els versos musicats de Prévert  em produïen un sentiment d’exaltació per la bellesa de les imatges i de pena per la separació dels amants.

"Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
les souvenirs et les regrets aussi
et le vent du nord les emporte
dans la nuit froide de l'oubli"...

Me la sé de memòria, estimada lluna. I quan l’escolto ara, ara que tinc un cabàs ben ple de records i d’enyorances, sento que em traspassa el cor. “En aquell temps, la vida era més bella i el sol més abrusador que avui”. Ai las!

Al meu balcó no hi ha lloc per a cap arbre, només per a un grapat de testos. No hi puc recollir fulles mortes però puc tenir cura d’un bé de Déu de plantes: les rego i les netejo de pugó i els trec cada dia les fulles i les flors pansides.