Flors de mimosa
petites taques grogues
tan fugisseres.
Tres amigues
La primera és caliu. Com les
llars ben cintrades,
és humana per llei, i
espurnejant per joc;
alegre, hospitalària, bon
company com el foc,
dóna sempre escalfor, i crema
de vegades.
La segona és perfum. Com un
matí d’abril,
sols per l’olor que en fa
sabem les flors que amaga;
té la suavitat del bàlsam per
la llaga,
el seu contacte és fresc com
un llençol de fil.
I la tercera és resplendor;
segons va l’aire,
a vegades és clar de lluna, i
altres llamp;
sap escurçar els camins, i
omplir d’ocells el camp,
i quan ve, sentim sempre que
ens arriba d’enlaire.
Feliç aquell qui pot, amb
tota humilitat,
Viure en la triple gràcia de
la seva amistat.
Màrius Torres
* * *
Tres amigues
La primera és guspira.
Animosa, reparteix optimisme. Riallera, encomana alegria. Positiva, esborra
entrebancs i nua complicitats.
La segona és música. El seu tempo
és pausat, més andante que vivace. No li calen paraules per demostrar el seu
afecte, la seva presència dóna confiança.
I la tercera és alenada d’aire,
gairebé sempre marinada i rarament llevant. S’emporta cabòries i torna serenor.
Les llavors que escampa no cauen mai en terra erma.
Companyes d’infantesa,
col·legues d’estudi o de treball, trobades per atzar, em sento acomboiada per
la vostra amistat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada