CARTA MAI ENVIADA

Carta de Joan Sales a Mercè Figueres
Madrid, dimecres 17 de febrer de 1937

(...)

Al cap de tres setmanes de no rebre ni una ratlla de Catalunya ni saber-ne altres notícies que les que em dugué un cunyat meu, avui rebo per fi dues cartes i una postal de la meva dona i dues cartes incloses dins les seves. Sóc al nostre dormitori, la dels “compañeros técnicos”, i faig servir de taula el llit ja que de taula no en tenim; sobre el cobrellit hi ha les quatre cartes i la postal esteses i em sento l’home més feliç del món.

(...)



Carta mai enviada

Estimat fill,

des que vius tan lluny, cada trucada teva és una festa. Comparteixo els vostres encerts i problemes i cada anècdota, cada detall són importants. Però sovint us trobo a faltar. I a vegades sento, al matí, l’inici d’un cert desassossec. Llavors em preparo l'esmorzar i paro taula amb tot d’objectes especials: la tassa i la tetera que em vas regalar un dia de Reis, el plat virolat que em va cridar l'atenció quan ens vam refugiar de la pluja en aquella botiga la primera vegada que us vaig venir a veure... També em poso les arracades que, encara nen, em vas comprar amb els teus primers estalvis i em sento la dona més feliç del món. 

Haikus amb material del poema Febrer de Màrius Torres

Escorça dura
de l'ametller les branques.
Flors la puntegen.

Força invisible
sota la terra nua.
Rebrot de vida.