Carta de Màrius Torres a Mercè Figueres
11 març 1937
Estimada amiga:
(...)
He mirat llargament la postal de Girona que
m’has enviat. De les galeries de casa vostra deveu tenir un panorama que, amb
una mica més d’aigua al riu i d’art en les façanes, faria pensa en Florència.
(...)
Adéu altra vegada. Si sabessis com envejo
Girona!
Ben teu,
Màrius
Estimats,
he
mirat llargament la postal de la Casa de la cascada que acabo de rebre per correu. Gràcies, és preciosa. Havia llegit amb delectació la
crònica de la vostra estada i havia vist les fotos meravelloses que em vareu enviat per
WhatsApp. Les vegades que he admirat en llibres i revistes aquest edifici i el seu entorn! Em sento
feliç que hàgiu pogut visitar un dels meus indrets somiats i, en certa forma, hàgiu
acomplert una de les meves dèries.
Des de la distància, si
sabéssiu com envejo aquells paratges!
Haikus
encadenats
(sobre el poema Amistat)
corrien
paral·leles,
aigües
calmes.
Ara estan juntes,
sense reixa de palmes,
fetes paraula.
Ara estan juntes,
sense reixa de palmes,
fetes paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada